CASABUKO

Busquem company/a de pis!!

casabuko — Wed, 19 Aug 2009 15:20:28 +0000

Actualitze aquest escrit (que era del 2006) perquè 3 anys després estem a la mateixa situació, però 3 anys més vells.

Si saps d’algú que estiga interessat… que ens envie el formulari!!!

Gràcies!!!

……………………….

Estrenem bloc i ho fem per necessitat. Busquem company de pis. Vivim a Casabuko. Què és Casabuko? És un pis d’estudiants situat al barri de Benimaclet (València), amb quatre habitacions, molta llum, internet, microones, rentadora nova, bany i cuina reformats, molt ben comunicat, amb metro i tramvia.

Ací vivim tres persones: Quique (31 anys La Plana Alta), Raquel (26 anys La Safor) i Sílvia (27 anys La Vall d’Albaida).

Si t’interessa l’oferta, tansols hauràs d’emplenar un formulari i enviar-nos-el per correu electrònic a: casabuko(arroba)gmail.com

Formulari en català

Formulari en castellà

Formulari en anglés

[@more@]

Tornarem…

casabuko — Thu, 01 May 2008 00:54:33 +0000

Bon Nadal

casabuko — Wed, 19 Dec 2007 23:30:47 +0000

Casabuko vos desitja…

Bon Nadal i Feliç 2008!!

[@more@]

Casabuko resisteix…

casabuko — Thu, 06 Dec 2007 21:11:04 +0000

Hola!!

Fa gairebé un any que no hi ha activitat a aquest bloc i no sabeu res de nosaltres. Doncs bé, vos diré que estem els 3 de sempre, al mateix pis de sempre. I ens enrecordem molt del bloc i de vegades ho comentem… hem d'escriure alguna cosa… no podem abandonar-lo… però hem estat molt enfeinats…

Sílvia i jo vam parlar de començar a fer una anàlisi dels diferents grups socials com els que porten les esportives ultra apretades, els que podrien ser pèl-rojos però no ho són, les que porten arracades de perleta… etc. Però no em vist el moment de posar-nos, simplement això.

Però hui, m'he trobat amb que el Xavi ha actualitzat el seu espeis i oh, sorpresa! analitza els tipus d'homes, segons la forma de fer sexe!! Açò sembla de l'estil de la Lucrècia de Borja i Bairén… jejeje.

Bé, l'he traduït i vos el deixe per ací, a vore què vos sembla…

_Raquel_

[@more@]

Muermus vulgaris

Una de les pitjors espècies sexuals que es poden ficar en el teu llit. Aquesta espècie és el típic mascle ibèric que no passa del missioner (sempre amb mitjons, clar), i té la mateixa imaginació que una pastanaga. El sexe per ell no serveix més que per descarregar tensió, i et fa sentir com un mer forat o una alternativa fàcil a fer-se una palla. Et descobriràs a tu mateixa fingint orgasmes perquè acabe el malson (tranquil·la, no dura molt). L'individu en cuestió sol estar bastant bé dotat (sols en centímetres), i pensa que amb això ja ho té tot fet (ja!). A més a més, tenen la cara dura d'autoanomenar-se sex machine. Si entenem machine com alguna cosa que repeteix mecànicament un moviment del principi al final, la definició li ve al pèl.

La cosa bona que podràs traure d'estar al llit amb aquest tio és saber si al sostre li fa falta una mà de pintura. També et proporciona temps per a repassar mentalment la llista de la compra o les tasques diàries. Fer-ho amb ell és com una operació amb anestèsia: no sentiràs RES. No deixes que s'instal·le a la teua vida sexual o estaràs condemnada a l'onanisme perpetu o a la més cruel infidelitat amb un dels especimenes de més abaix.

Egoistis totalis

Espècie molt difosa, per a terror del gènere femení. Fora del llit pot ballar al teu al voltant fent creure que li importa el que penses i el que t'agrada, però arribada l'hora de la veritat, aquest tio sols es preocuparà del que vol ell. És mandó i egoista i sols li importarà el seu plaer, mai el teu. I a més, és tan subtil com una metralleta: et fa saber que vol sexe tocan-te un pit. La frase típica de l'idioma d'aquesta espècie és: "llepa-me-la", cosa que faries gustosament i per iniciativa pròpia si no fos una IMPOSICIÓ que sonara exactament com una ordre militar. Aquest tio li lleva tota la gràcia al sexe, convertint-lo en una llista de tasques a complir amb un ordre establert. No esperes res d'ell, a no ser que sigues amant del Sado-Maso i t'agrada que et maltracten.

Pornos amantis

Li va el sexe, quant més dur i guarro, millor. (Ja ho diu Woody Allen: "El sexe soles és brut si es fa bé" ) . La pega? No li agrades tu. M'explique: s'escalfarà amb qualsevol cosa que tinga un poc d'erotisme i vindrà corrent a buscar-te, però ni tan sols es fixarà que no duus res sota l'abric o com de sexy estàs amb les teues calces noves i els teus tacons d'agulla. Dóna igual el que faces per a atraure la seua atenció; no és que no s'haja fixat en la manera sensual en que xucles aquell gelat, és que ni tan sols ho ha vist!!. No existiràs per a ell fins que estiga catxondo perdut, i llavors comença a plantejar-te que ho està perquè acaba de veure en la tele a qualsevol tia bonorra. Et sembla estrany que un tio et diga al llit: "oh, yeah, baby, fuck me"?: aquest és així, tot el que sap ho ha après del porno. També manca de imaginació; clar que faria coses noves, però sols perquè a) les ha vist en la peli porno que s'ha baixat, o b) un amic li ha dit que ho prove. Ficar-se al llit amb ell és el més semblat a rodar una peli porno: no li interessa la realitat, el que està fent amb tu en aquell moment, sinó emular les coses que ha vist en la pantalla. Creu que el sexe "ben fet" és aquell que es veu a les pel·lícules i no s'adóna que és més fals que un euro de fusta, així que et dirà milions de guarrades, te la ficarà per tots els forats i s'escorrerà a la teua cara.

Ficar-te al llit amb ell pot ser divertit un parell de vegades, si eres de les que t'agrada provar coses i representar "papers" (secretària sexy, infermera divertida, professora guarra), però no es pot viure eternament en una peli porno, així que si vols sexe de debò, millor agència't un dels dos següents.

Sexus màster

A aquest tipus li agrada el sexe, i ho demostra. Amb ell no t'avorriràs mai, sempre estaràs provant postures i llocs nous, o noves formes d'erotisme i perversió. Ho prova TOT, sols per saber el que se sent. Et proporcionarà hores de plaer, perquè és un hedonista i pensa que quant més dure… millor. Viuràs experiències sexuals inoblidables que mai havies somniat. No importa el que li faces: li agradarà. Gaudeix amb tot i la seua pell sota les teues mans és molt agraïda; pensaràs que tot el seu cos és tan sensible com el seu glande. Sol tindre gran experiència amb les dones, així que sabrà exactament què fer perquè tu gaudis tant com ell. Però aquesta experiència és un arma de doble fil: vol provar-ho tot i a totes, així que no et planteges amb ell cap altra cosa que no siga tindre'l com a follamic.

El millor de ficar-te al llit amb aquesta espècie és que, no importa com sigues, si tens alguna arruga de més o has agafat algún quilo aquest estiu. Ell sempre et dirà que ets la dona més perfecta que ha vist en la seua vida i que li poses a mil. Encara que sone a enganyifa d'engalipador professional (o siga, mentida podrida)… a qui no li agrada sentir-ho?… Telefona'l quan estigues baixa de moral, segur que a l'acabar (4 hores després), et sents la Deessa que ell t'ha dit que ets.

Tantricus magnificus

És una "rara avis" molt extranya de trobar, així que si n'enxampes un… NO EL SOLTES. A aquest no sols li agrada el sexe, com a tot fill de veí, sinó que també li agrades tu (i no sols físicament com a l'anterior espècie). Es preocupa pel que sents i el que t'agrada, i vol donar-te plaer tant com tu a ell. Valora tot el que fas, és sensible i li agradarà qualsevol cosa que li faces, perquè la fas tu. T'agradarà tot el que fa, perquè tot ho fa bé i no essencialment perquè tinga molta experiència, sinó perquè et coneix, llig al teu cos i sembla que també puga llegir-te la ment. Duu el sexe molt més enllà del pla físic i et farà creure que en algún moment vos esteu unint en cos i ànima, i esteu en conexió amb la resta de l'univers. Sentiràs un plaer molt més intens que qualsevol altra cosa que hages sentit a la teua vida (i et proporcionarà múltiples orgasmes dels que et fan cridar a pulmó obert). Pot fer-te estremir sols amb un dit, o fer que t'escórregues simplement acariciant els dits dels teus peus. És un mestre de l'amor, i amb ell et sentiràs una autèntica deessa sempre que sigues capaç d'abandonar-te als seus braços i deixar-te anar: fer el que t'abellisca i deixar-te fer i sentir. Oblida't de ficar-te al llit amb ell si etss de les que planifiquen, si vas amb presses, o si estàs més pendent de que no se't veja la celulitis que de gaudir amb qualsevol cosa. Per a assaborir-lo al seu millor punt, has d'oblidar-te de tot i esperar l'inesperat, tindre la ment oberta a qualsevol cosa que se vos ocórrega fer i, sobretot, reconèixer el privilegi de tindre'l al teu llit.

Xiques, el vostre de quina espècie és?

Ja estem a València de nou

casabuko — Sun, 14 Jan 2007 20:44:25 +0000

Doncs si, ja fa molt que estem ací de nou, però estem un poc mandrosos i sense ganes de escriure al bloc, així que vos deixe unes fotos i vos imagineu la resta, val?? Al fitxer d'imatges n'he deixat unes quantes més per si les voleu vore…

Si, també vam estar a Liverpool..

[@more@]

Ens en anem a Manchester!!

casabuko — Mon, 27 Nov 2006 20:25:41 +0000

Doncs si, gentola, Casabuko al complet se'n va a Manchester al pont de desembre!! Alguna suggerència de què visitar?? on anar?? vols que et portem alguna cosa?? Parla ara o calla per sempre

I per fer-vos les dents llargues…

Ja vos explicarem més coses a la tornada…

_Raquel_

[@more@]

Revolució sexual

casabuko — Thu, 19 Oct 2006 18:16:23 +0000

Segons
una investigació recent, les dones pensen en el sexe molt més que els
homes i li donen més importància, contràriament a la creença popular.

Les dones passen més temps que els homes pensant en el sexe, almenys d’acord amb un dels últims sondejos.

A pesar de la creença popular que va estereotipar als homes com sacs
d’hormones, pensant tot el dia en "això", resulta que les xiques passem
uns 30 minuts més per dia imaginant i cavil·lant sobre trobades
sexuals.

Què vull dir amb tot açò??

[@more@]Que les dones estem de revolució: La revolució sexual. Els temps
canvien i ja no ens avergonyim de coses tant naturals com el sexe. Sí,
m’agrada el sexe, a tu no?? coneixes algú a qui no li agrade??
aleshores, per què t’has d’estranyar??

Però encara hi ha moltes coses per fer, moltes mentalitats que
canviar, perquè encara que moltes dones evolucionem sexualment, moltes
altres continuen sent unes masclistes, sí, dones masclistes i de
vegades ho son més que els homes. Però no es culpa seua, es culpa de la
societat, nuna societat patriarcal i masclista que durant anys i anys
ens ha rentat el cervell.

"La dona ha de ser verge i pura", m’han dit sempre… si??? i què
pensen els homes de la virginitat?? volen una verge?? Doncs depén,
alguns es senten afalagats, és com un trofeu i com a tal ho explicaran
als amics, en altres pot despertar l’instint de professor i fer una
amant a la seua mida, d’altres, que saben que no son bons amants… es
senten més segurs davant l’impossiblitat de comparar, i d’altres es fan
enrere per por o mandra. Conclussió:
La importància que dona un home a la virginitat és directament
proporcional al nivell del seu primitivisme i la seua inseguretat.

Ja no som el sexe feble, podem "follar" enlloc de "fer l’amor", ens masturbem, tenim vibradors, i parlem de tot això sense pudors.

_Raquel_

Crisi dels vintitants?? Totalment certa!!

casabuko — Wed, 11 Oct 2006 21:58:12 +0000

He rebut un correu que parla de "la crisi dels vintitants". Mai no n’havia sentit parlar, però pel que he llegit… estic en plena crisi!! M’he sentit molt reflexada. he traduït el text i ací el teniu, a vore que vos sembla…

Ni m’ho havia plantejat, però si a algú li ajuda ací queda això: L’anomenen la "crisi del quart de vida".

Et comences a sentir insegur i et preguntes on estaràs en un any o dos,
però després t’espantes al adonar-te que ni tansols saps on estàs ara.

Et comences a adonar que hi ha un munt de coses sobre tu mateix que no sabies i que potser no t’agraden. Et comences a adonar
que el teu cercle d’amics és més menut que fa uns anys
arrere…

T’adones que cada vegada és més difícil veure als teus amics i
coordinar horaris… per diferents qüestions: treball, estudi,
parella, etc…i cada vegada gaudeixes més d’aquella cerveseta que serveix
com excusa per xarrar una estona.

Les multituds ja no són tan "divertides"… fins i tot de vegades t’incomoden.
I estranyes la comoditat de l’escola, dels grups, de socialitzar
amb la mateixa gent de forma constant.

Però et comences a adonar que mentre alguns eren veritables amics,
uns altres no eren tan especials després de tot.

Et comences a adonar que algunes persones són egoistes i que potser
, aquells amics que creies propers no són exactament les millors
persones que has conegut i que la gent amb les que has perdut
contacte resulten ser amics dels mes importants per a tu.

Rius amb més ganes, però plores amb menys llàgrimes, i amb més dolor.

Et trenquen el cor i et preguntes com aquella persona que vas estimar tant
et va poder fer tant mal.

O potser et fiques al llit per les nits i et preguntes per què no pots
conèixer a algú prou interessant com per a voler
conèixer-lo millor.

I sembla com si tots els que coneixes ja duen anys de nuvis i
alguns comencen a casar-se.

Potser tu també estimes realment a algú, però simplement no estàs
segur si et sents preparat per a comprometre’t per la resta de la teua
vida.

Travesses per les mateixes emocions i preguntes una vegada i una altra, i parles
amb els teus amics sobre els mateixos temes perquè no acabes de prendre una
decisió.

Els lligues i les cites d’una nit et comencen a semblar barats i
emborratxar-te i actuar com un idiota comença a semblar-te
veritablement estupid.

Eixir tres vegades cada cap de setmana resulta esgotador i significa molts
diners per al teu menut sou.

Mires el teu treball i potser no estigues no siga ni de lluny el
que pensaves que estaries fent.

O potser estigues cercant algun treball i penses que has de començar
des de baix i et fa un poc de por.

Tractes dia a dia de començar a entendre’t a tu mateix, sobre el que
vols i el que no.

Les teues opinions es tornen més fortes. Veus el que els altres estan
fent i et trobes a tu mateix jutjant un poc més de l’usual
perquè de cop i volta tens certs llaços en la teua vida i afegeixes coses a
la teua llista del que és acceptable i del que no ho és.

De vegades et sents genial i invencible i altres… et sents sòl, amb por i
confós. De cop i volta tractes d’aferrar-te al passat, però t’adones
que el passat cada vegada s’allunya més i que no hi ha altra opció que
seguir avançant.

Et preocupes pel futur, préstecs, diners… i per fer una vida
per a tu.

Del que pot ser que no te n’adones és que tots els que estem llegint
açò ens identifiquem amb el text. Tots nosaltres tenim "vintitants"
i ens agradaria tornar als 17-18 algunes vegades.

Sembla ser un lloc inestable, un camí en trànsit, un desori en
el cap… però TOTS diuen que és la millor època de les nostres vides
i no hem de desaprofitar-la per culpa de les nostres pors…

Diuen que aquests temps són els fonaments del nostre futur. Sembla
que va ser ahir que teníem18… llavors demà tindrem30!!

Així de ràpid!!!??? FEM VALDRE EL NOSTRE TEMPS…QUE NO SE’NS PASSE !!

La vida no es medeix per les vegades que respires, sinó per aquells
moments que et deixen sense alé….

CARPE DIEM!!

_Raquel_

[@more@]

Com es que no tens parella??

casabuko — Mon, 02 Oct 2006 20:43:17 +0000

"Com es que no tens parella??"

Ultimament em repeteixen molt aquesta frase. I va acompanyada de "si ets molt simpatica…" i què???!! Es precís tindre parella?? A més ho solen preguntar iaies o ties maries del poble que ja tenen una certa edat, que fan ganes de contestar-los… "i tu?? com es que no et mors ja?? si ja tens una edat…" però com que soc educada, m’ho calle.

A més, quan et fan la pregunteta, el que realment pensen és "quina tara tindrà aquesta, que no la volen??"que també fan ganes de contestar "es que jo abans era un home, i com que no m’he operat del tot, quan se n’asabenten em deixen"… segur que es quedarien més tranquils, ja me les veig.. "Veus, Maria? Ja t’ho vaig dir jo, aquesta té alguna cosa rara"…

Però realment, per què no tinc parella?? Doncs no es una pregunta fàcil. El que sol passar es que "lo que me dan no lo quiero y lo que quiero no me lo dan".

Hi ha gent que no sap estar a soles. De segur que coneixes algú que encara no ho ha deixat amb la parella, ja en té una altra. Xè, quina facilitat, tu. Però realment eixa persona li omple?? O és la primera que ha passat que no estava malament del tot?? Jo no vull algú que no estiga malament del tot, vull estar amb algú de qui estiga orgullosa de que vaja al meu costat, algú a qui admire, que m’admire i que ens ho passem bé junts. I això no és fàcil. Soc massa exigent?? Potser. Però de moment, millor a soles que estar amb algú "per estar".

M’agrada la meua vida. I no tinc la "necessitat" d’estar amb algú. M’he aostumat a estar a soles i fer les coses a la meua manera. Soc independent i m’agrada ser-ho. Es precís tindre parella?? Faig el que vull, quan vull, com vull i amb qui vull. Quan tens parella ja no és igual. I amb açò no dic que no vulga tindre’n, simplement que no és precís, que es tracta d’estar a gust amb un mateix en cada moment. I quan arribe, si arriba, gaudiré d’eixa etapa… diferent.

I a tu?? també et fan molt aquesta pregunta??

_Raquel_

[@more@]

Més del xiquetalemany

casabuko — Sun, 01 Oct 2006 23:13:55 +0000

Aquests videos també son del xiquetalemany. En aquest primer, ens trobem una entrevista a l’ideòleg de Coalision Valensiana…

Al PP de Gandia tenen
problemes per confeccionar la llista electoral. La lluita entre
zaplanistes i campsistes és molt dura però sembla que han trobat un nou
sistema per triar els caps de llista.

_Raquel_

[@more@]